Ana Karenina

"Pero a partir de hoy mi vida, toda mi vida, independientemente de lo que pueda pasar, no será ya irrazonable, no carecerá de sentido como hasta ahora, sino que en todos y en cada uno de sus momentos poseerá el sentido indudable del bien, que yo soy dueño de infundir en ella"

Lev N. Tolstói

(Fins i tot les històries "interminables" de 1027 pàgines arriben al seu final algun dia)

Good Vibrations

[en la ria...]

¡espectral!
www.youtube.com/watch?v=tAjFnJuk1Aw

Terra sonâmbula

"Quero pôr os tempos, em sua mansa ordem, conforme esperas e sofrèncias. Mas as lembranças desobedecem, entre a vontade de serem nada e o gosto de me roubarem do presente."

Mia Couto

Rutina

Cada cop més deshumanitzats ens anem transformant poc a poc en màquines, ignorant les millors coses que ens habiten el pensament...
Ens centrem en la feina, en els ideals utòpics, en la lluita per sobreviure... I oblidem els afectes, les il·lusions més profundes, i els sentiments.
En un intent de fer, desfem. Ens abandonem a la mal educada rutina, i tot s'acaba pensint...

Cambra de tardor

La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, s'obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. Digues, te'n recordaràs d'aquesta cambra? "Me l'estimo molt. Aquelles veus d'obrers -Què son?" Paletes: manca una casa a la mançana. "Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany". Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l'estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Gabriel Ferrater

O nome das coisas

"Com fúria e raiva acuso o demagogo
E o seu capitalismo das palavras

Pois é preciso saber que a palavra é sagrada
Que de longe muito longe um povo a trouxe
E nela pôs a sua alma confiada

De longe muito longe desde o início
O homem soube de si pela palavra
E nomeou a pedra a flor a água
E tudo emergeu porque ele disse

Com fúria e raiva acuso o demagogo
Que se promove à sombra da palavra
E da palavra faz poder e jogo
E transforma as palavras em moeda
Como se fez com o trigo e com a terra"

Sophia de Mello Breyner Andresen

O mais importante

Cheirinho a eucalipto.
Casinhas para gafanhotos.
Perna de pau.
E sempre de cahimbo na boca.
O meu avô.

Bom dia senhorito.
Bolachas belgas e rebuçados de mentol.
O opel astra verde.
E as Poçinhas de Valmitão.
O meu avô.

Sentado na poltrona da sala a espera do telejornal.
As mais belas acuarelas.
Minha sardanisca, gafanhota, perdigota.
Atè sempre.
O meu avô.

O mais importante.
É como uma estrela.
Sente-se sempre dentro do peito
por mais longe que esteja.

Tudo isto e muito mais de inexplicável...
É o meu avô.